Avui, hem pogut capturar el primer exemplar de Vespa velutina Nigrithorax a Sant Celoni, dins del poble. Caldrà estar atents, sobretot els apicultors, a fi de mirar d'evitar posibles atacs a eixams d'abelles.
Sembla que l'expansió d'aquest vespó ès imparable i realment preocupant, ja que les obreres capturen les abelles de la mel davant el rusc, i les abelles agafen por i no surten a recolectar. també cacen altres insectes pol·linitzadors, per tal d'alimentar a les larves de la colònia, això sol començar a ser més evident mesos de Maig-Juny quan els vespers ja disposen de certa quantitat d'obreres.
Des d'Anura tenim idees per minimitzar-ne l'impacte, i creiem que si col·laborem diferents agents, com ajuntaments del Baix Montseny, apicultors, empreses de control, agents rurals, i d'altres, podem minimitzar-ne l'impacte a la zona. Des d'Anura ja ens hem oferit per aportar el que coneixem, i les idees que tenim per la gestió del control. Ja hem demanat ajut en forma d'informació als apicultors, com situacions dels apiaris, ja que és el colectiu que hi dedicarem més hores per ajudar a reduïrne aquest impacte.
Les temperatures suaus d'aquest més d'octubre, fa que estiguin molt actives, i ara és un bon moment, aprofitant la caiguda de les fulles dels arbres per a mirar de detectar-ne algún niu, i poder actuar abans de que l'abandonin per a hivernar. Aquets vespers, en un 60% dels casos s'han localitzat penjats d'arbres molt alts, (preferiblement en zones de rierols, i en quant a espècies d'arbres solen preferir les frondoses i sembla eviten les coníferes). Un 25% aproximadament dels vespers, estan penjats en llocs ben ventilats i un petit percentatge dins de murs, i alguns al mateix terra. Des d'Anura començarem un estudi del Baix Montseny que amb el temps ens ha de donar informació per al seu control, per fer monitoratges, proposar plans de control integrat de Vespa velutina amb diferents actuacions, i en definitiva conèixer millor aquest insecte, i reduïr els efectes del seu impacte.
L'entrada al vesper a l'inici de la construcció, quan l'anomenem embrionari, sempre es per la part inferior i a mesura que el vesper creix, l'entrada es va desplaçant cap a la part superiror del mateix, sobre els 2/3 del niu quan ja es molt madur. Aquest vesper pot crèixer a un ritme de fins a 5-6 centímetres setmanals, i mesurar més d'un metre d'alçada i 90 cms de diàmetre. Les vespes adultes van creant el vesper mastegant fibres amb cel·lulosa, com escorça d'arbres, fulles, molses i fent una pasta de paper, mentre dins la reina, s'ocupa de fer postes, d'on naixeràn les larves, que s'alimentaràn de la proteïna (majoritàriament d'abelles) que els hi porten les obreres. Simultàniament les larves suministren aminoàcids que les obreres necessiten per tornar a a la recerca de més aliment. Un niu pot contenir una població de unes 1800 Vespes. I durant el seu cicle de vida en naixeran i moriran mes de 8000 (en els casos dels vespers de més envergadura).
Breu Resum del cicle Biològic: Febrer-Març, les reines fundadores surten del seu espai d'hivernació (diapausa). Abril-Maig, cada reina fundadora inicia la construcció d'un nou niu on realitza la primera posta d'ous (niu embrionari). Aquest es el moment més delicat per a la Reina, ja que ella sola ha de construir el niu, posar els ous, alimentar-se ella, i alimentar les larves, incuvar, per tant corre un gran estres i risc de fracassar. un cop han nascut les primeres obreres, aquestes s'ocuparan de la construcció del niu i de portar aliment per les larves. E aquest punt el passem a anomenar vesper primari. La reina fundadora llavors ja es quedarà dins el vesper amb la finalitat de posar el màxim d'ous posssible (quan el vesper disposa d'obreres l'anomenem primari, però és el mateix vesper que l'embrionari, simplement més evolucionat i amb obreres). Quan el primari ja disposa de varis centenars d'obreres, en aquest punt pot continuar amb el mateix vesper o començar un secundari en un altre lloc molt aprop del primari (en aquest cas si que fan un trasllat). Juny-Setembre, creix exponencialment el nombre d'obreres consoliden el niu secundari. Setembre-Desembre, segueix creixent a gran velocitat el nombre d'obreres, i neixen els mascles i femelles, que un cop fecundades, seràn les futures noves reines. Aquestes quan arrivi l'hivern abandonaran el vesper a la cerca d'un bon lloc per hivernar i al Febrer-Març, passaràn a ser cada una una reina fundadora. Hivern, La reina mare, fundadora del vesper, i les obreres es moren, aquest niu ja no tornarà a ser utilitzat, mai més, i les inclemències del temps farà que es vaigi desmontant.
Afectacions: Tenim diverses afectacions una sobre les abelles de la mel que tindrà repercusió, tant a la pol·linització que aquestes fan, com un cost econòmic per als apicultors, per la reducció de la població en eixams que son atacats. Incideix en altres insectes pol·linitzadors, per tant una afectació a la biodiversitat i a l'ecologia. Els productors de fruita també en poden patir les consequències, ja que Vespa velutina li agrada menjar la fruita madura, i en poden malmetre producció. Caldrà estar atents a les feines del bosc, al camp, i jardinería, ja que alguns vespers es poden localitzar en llocs amagats i ensopegar amb ells.
Als Humans: No hem de crear alarmisme amb Vespa velutina, en quant al risc de picades. En general, quan Vespa velutina va de flor en flor, quan beu aigua, o en vols de reconeixement, es mostra molt pacífica enfront els humans, es pot dir que els ignora, i en aquets anys d'expansió per Europa, fins ara al 2016 pràpacticament, no hi ha constància de picades, excepte algún cas puntual, i accidental, per contactar amb un vesper amagat en vegetació. Igual que amb altres himenòpters son les persones al·lèrgiques a les picades de Vespa o polistes, que en poden patir les pitjors consequències. Es recomana no apropar-se mai als vespers, i no molestar-les, per tant, no us apropeu mai a un vesper de Vespa velutina. Només apropar-vos algunes ja sortiràn i reposaràn sobre el vesper a l'espera del que passi, si provoquem vibracions al vesper per contactar amb branques, o pitjor directament intentar tocar-lo el defensaràn aferrissadament amb un bon i molt ràpid atac amb picades.
Per tant els vespers que fan a les capçades dels arbres no suposen cap risc. Si que vigilarem si en veiem un en una façana d'una casa o al mateix terra, ja que llavors el podem tocar accidentalment, en aquest cas hem d'avisar a una empresa de control de plagues o al mateix ajuntament, si és en espai públic, perqué es gestioni la retirada del vesper. Un dels espais que també s'ha de tenir cura, és en els fruiters, ja que si veiem activitat en algún arbre, i volem agafar fruita, hem d'assegurar-nos bé de no posar la mà a sobre d'una vespa.
Curiositats: Les abelles de la mel han aprés mètodes de defensa vers les vespes. Al contrari del que podríem pensar, quan una vespa asiàtica exploradora detecta un eixam d'abelles, i vol entrar-hi per recollir informació, les abelles, no es solen defensar fora de l'eixam, si nó que la deixen entrar. Un cop dins l'envolcallen fregant les ales i fent molt de moviment al seu voltant. Així aconsegueixen matar la vespa amb calor. La vespa morta, ja no podrà portar informació de la localització de l'eixam d'abelles, al seu vesper, i aquestes de moment ja han guanyat uns dies de marge o potser fins i tot han salvat l'eixam. Quan fan això aconsegueixen posar la vespa a 47 graus, i es que a aquesta temperatura la vespa morirà, el seu límit son 46 graus, mentre les abelles poden soportar fins a 50 graus. Aquest comportament observat a Àsia, faltarà veure si el desenvoluparan a Europa.
Si tenim ocasió de poder observar com una vespa captura una abella, es important mirar si se l'emporta sencera o es para en a pocs metres i la secciona. Si se l'emporta sencera és que el vesper el tenim a tocar molt prop, segurament a uns metres, i si la secciona és que ha de volar lluny. També és important poder avisar (en noves localitzacions de Vespa velutina), per exemple als agents rurals o l'ajuntament del municipi on es detecti la vespa, ja que ells van rebent avisos i poden fer seguiment de l'expansió i dels nius. Més informació al document del ministeri d' Agricultura, alimentació i medi ambient. També podem utilitzar l'aplicació de participació ciutadana VESPAPP que permet pujar fotografíes, ajuda a identificar-les i geolocalitzar en un mapa el lloc on les hem vist.
Fotografíes fetes a Sant Celoni, on podem observar la típica franja de color taronja del final de l'abdòmen, el tòrax de color negre, i les potents mandíbules que li permeten tallar insectes.
Confusions: No hem de confondre la vespa Velutina Nigritorax, amb vespa Cabro (comuna a tot Europa). les obreres de Vespa cabro fan uns 30-35mm, la reina pot fer fins a 40mm, les obreres de Vespa velutina poden anar dels 20 a 30mm i les reines solen fer 35mm Cap i tòrax de la Vespa Cabro es de color marró fosc, i Vespa velutina negre. L'abdomen de la Vepa cabro la meitat es groc, i en Vespa Velutina la meitat negre amb una fina franja groga entre 1r i 2n segment i una ampla franja taronja al 4t segment.
També es fàcil confondre-la, si no es coneix bé, i sobretot si està en moviment, amb la Vespa de Galet o Megascolia Maculata.
De moment es coneixen 13 subespècies de Vespa velutina a la zona d'Àsia, tot i amb això, a Europa sembla que tota l'afectació recau en la mateixa, Vespa velutina nigritorax.
Les Fotografíes dels vespers i l'arbre son del Pertegàs, en una de les fotografies podem observar com hem fet el seguiment de les vespes, i anotacions del seu vol, que en aquest cas ens ha portat en pocs dies a poder localitzar el vesper, que apareix a les imatges. També podem fer-nos una idea a l'alçada a que els solen posar, i tipus d'arbres a la fotografía del costat, dalt d'un Platanus el puntet del centre és el niu, resta a uns 26-27 metres d'alçada.
Per pensar-hi: Des d'Anura Control integrat de Plagues, ja n’hem parlat altres vegades, no és una novetat el que un insecte apareix molt lluny del seu lloc d’origen. Cada vegada s’incrementa més la quantitat d’espècies en que això passa, i passarà, principalment degut a la gran quantitat de mitjans de transport, tant de persones, com de mercaderies, que contínuament enllacen totes les parts del món, i de la velocitat que es mouen.
Els insectes, també els utilitzen, i un cop aquí s’adapten sigui per les condicions de les edificacions on a l’hivern no hi fa fred, o per l’anomenat canvi climàtic, amb els períodes de molt fred cada vegada més curts, i hiverns amb temperatures generalment més suaus.
Tot i que des d’Anura pensem que en la majoría de casos no hi ha motiu d’alarma, si que creiem que cal prendre mesures per mirar de minimitzar aquest risc, ja que algunes d’aquestes espècies fora del seu territori es comporten com a espècies invasores, i n’eliminen d’autòctones, o bé creen grans molèsties, a les persones. Com es el cas de la formiga argentina, o el malauradament conegut cargol poma, Vespa velutina , i el mosquit tigre.
I una d’aquestes mesures és que si detectem algun insecte que en podría ser, o no coneixem, hem d'avisar a un professional del control de plagues, o algún biòleg que ens l'identifiqui. Així abans d’aplicar productes per iniciativa pròpia, i potser podrem detectar amb més immediatesa una espècie invasora, i minimitzar el risc d’infestació. Aquest punt és important tenir-lo clar ja que una persona que no coneix l’insecte a fons el pot confondre per un altre espècie, (no donar-se que està davant d’una espècie invasora). Si aquesta persona comença a comprar productes per tractar-la, segurament a banda de que potser no se’n sortirà, hem perdut l’oportunitat de que una empresa especialitzada, la identifiqui, i per tant començar a mirar que passa. I quan més temps passa, més facilitat tindrà per expandir-se per el nou territori.
29/10/2016 Ara un cop detectat el vesper és un bon moment per a eliminar-lo i si les temperatures segueixen així encara es mantindràn actives uns quants dies. La part dolenta de que encara tingui activitat, es que segurament el nombre de femelles fecundades serà molt alt. Destruir ara el vesper ès una bona oportunitat per guanyar temps a la zona del Baix Montseny, i per tant en l'expansió i control de Vespa eelutina a la zona. Si no es fa es propiciarà que l'any vinent tinguem uns quants vespers més a la zona, tenint en compte que en sortiran unes (150-500) femelles fecundades. De fet el més important per al control, de Vespa Velutina és la detecció prematura de vespersi l'eliminació si tenen activitat.
ALERTA!! L'altra MOTIU MOLT important per destruir els vespers quan tenen activitat, com en aquest cas, es que la mida del vesper del pertegàs pot contenir unes 1500-2500 vespes, fa uns 80cms de diàmetre i 1,2 metres d'alçada, el risc de que es trenquin les branques que el suporten, per efectes del pes del vesper i del vent son molt alts, si tenim en compte que el vesper està en un lloc de pas, prop d'un parc, una guarderia i el nucli urbà, fa que requereixi eliminar-lo immediatament.
04/12/2016 Després d'observar una vespa en una parada de la fira de Nadal, a la plaça de la vila, concretament la d'en Joan Viarnes, que hi té fruita, he anat al vesper i he pogut comprovar que encara té activitat!!, ha estat una tardor molt calurosa i segurament han allargat el seu cicle biològic.
24/12/2016 Avui hem visitat el vesper amb alguns dels membres de l'equip de robòtica B6 Berrellium, els germans Borrell Ribas, l'Albert, en Joan, en Quim , i en Lluís, juntament amb el Carlos Mateo, el seu entrenador. Hem pogut parlar del projecte que estan desenvolupant amb el nom de Charles Butler project i que el presentaràn a la First Lego League a Uk i Irlanda del Nord i que aquest any els participants han de treballar sota el lema de Animals Allies. El niu encara té activitat cosa que els ha sorpés molt, i el que encara els ha sorprés més ès que no s'haigi eliminat!!. Els nois han pogut veure sobre el terreny algunes de les dificultats en que s'enfronta el seu projecte, que és la localització de vespers de Vespa Velutina, captura de vespons, i el seu seguiment fins al vesper, i l'eliminació del mateix per controlar-ne l'expansió.
més informació a https://vespavelutina.controldeplagues.cat
Antoni Armengol i Coll