Avui ha estat un altra jornada, amb emocions contraposades. Content, perquè després d’observar trajectòries de vol de Vespa velutina a la llera del Pertegàs i amb una mica de intuïció, he pogut localitzar un vesper primari i eliminar-ne l'activitat. Hem evitat que es transformi en un vesper secundari. Per altra banda enfadat, ja que crec que aquest vesper es d’una reina sortida del vesper del Pertegàs de l’any passat i que després de detectar-lo i tenir-ne constància els agents rurals no varen eliminar-lo, o gestionar que algú l'eliminés.
Es va tenir dos mesos de marge amb molta activitat al vesper per eliminar-lo i no es va fer, afavorint així l’expansió de velutina en aquesta zona del Baix Montseny.. I per rematar-ho el sentiment de frustració ja que el vesper era dins una arna propietat de l’amic Lluís Ibern expert i gran sabedor dels oficis del bosc i de les abelles, premi bosquerol de l’any 2015, i que als seus 92 anys fa que cada instant que compateixes amb ell sigui un aprenentatge irrepetible, impagable. Quan treballa amb les abelles, veus que els ulls se li humitegen li brillen, transmet il·lusió i passió, fa de mestre, però quan ha vist que Vespa velutina ebtrava en una arna, se li ha transformat la mirada per la de resignació, es sabedor del potencial depredador i implacable de Vespa velutina.
Fotografíes d'Antoni Armengol (controldeplagues.cat vespavelutina.cat)
Ara tenim clar que les arnes que se li varen morir a finals d’any seguramen, ja va ser a causa dels atacs de la Vespa velutina, i curiós comportament el d’una femella fecundada sortida d’aquell vesper, que va decidir fer el seu niu embrionari dins l’arna que previament van eliminar. Així s’assegurava tenir a prop tota la proteïna de les arnes del costat per quan sigui necessari. Actualment a la zona segurament hi ha alguna desena de nius primaris que en breu les reines ampliaran o construiran de secundaris, els que sobrevisquin a aquest canvi, cap a finals d’octubre tindran la seva màxima capacitat, i cada un podrà superar els 1500-2500 vespons (sempre que tingun una bona font de proteïna a prop per alimentar les larves).
Vespa velutina ha estat implacable en l’expansió per nous territoris, perquè precisament fa per expandir-se, el que no estem fent els humans per frenar-la. Totes els vespons d’un niu son solidàris, es passen informació de forma continuada, prenen decisions ràpidament i actuen implacablement.
Una vegada més recordar que Vespa velutina no representa més risc de picades a les persones que les vespes autòctones, però mai ens hem d’acostar a un vesper, i avisar sempre que en detectem un. Si que la depredació de velutina, tindrà una repercussió en la disminució del nombre d’abelles de la zona, bàsiques per a la pol·linització, i també en la biodiversitat ja que també mengen altres insectes pol·linitzadors.
També volem fer-nos pesats en que qualsevol persona que vegi una Vespa velutina, pot avisar a l’ajuntament corresponent perquè gestioni la informació, i millor si és un vesper encara més important, ja que els protocols d’actuació en cas de detecció d’un vesper amb activitat, i el sentit comú ens diu que els hem d’eliminar mentre tenen activitat per frenar-ne l’expansió.
Per aquest 2017 segurament superarem la xifra de 20 vespers entorn de Sant celoni, i el 2018 serà molt pitjor
Molt important si detecteu un vesper primari de Vespa velutina no el destruïu, ens pot servir per capturar Reines. Poseu-vos en contacte amb nosaltres a antoni.armengol@controldeplagues.cat o truqueu al telef. 639362743 el vindrem a recollir. I si podeu adjuntar fotografia molt millor.
Antoni Armengol i Coll