Vespa velutina i els ocells

 

Aquest 2018 hem pogut observar molts nius al final del seu cicle, uns perquè els hem neutralitzat, i d’altres perquè s’han localitzat just quan ja tenien una activitat residual de vespes. Tots els hem anat visitant entre 3 i 10 vegades, en diferents intervals de dies, per seguir de primera mà el que hi passa.

En ambdós casos es produeix la mateixa circumstància. La Mallerenga carbonera(Parus major) és l’ocell més actiu al respecte, és capaç de detectar que el niu ja no és un perill, perquè no té vespes adultes, i el depreda com a les bosses de processionària del Pi (Thaumetopoea pityocampa),  però en canvi si que sap que a dins en queden (perquè segurament les senten) larves reclamant proteïna i que ningú els en porta, es llavors quan metòdicament la Mallerenga carbonera,  comença a trencar la protecció del niu, per accedir a dins i així aconsegueix a través de les larves i pupes que hi queden, una font addicional de proteïna, i carotens en uns mesos que sol ser difícil, adquirir-ne.

Durant el 2018, hem pogut observar aquesta circumstància en més de seixanta nius de Vespa velutina al Baix Montseny, i en tots ha aparegut únicament la Mallerenga carbonera (Parus Major), tot i que en molts casos a la zona a tocar del niu teníem la Mallerenga blava, la petita, la cua llarga... i cap d’elles l’hem pogut observar entrant en un niu de Vespa velutina... sols la Mallerenga carbonera, i en dues ocasions el pica-soques blau (Sitta europaea)i en una la Garsa (pica pica)que competia amb les carboneres.

Pica soques blau, Sitta Europaea i Vespa VelutinaMallerenga carbonera, Parus Major, i Vespa velutinaGarsa, Pica pica i Larves de Vespa velutina

El Pica soques blau, Mallerenga Carbonera i Garsa, en nius de Vespa velutina. Fotografíes d'Antoni Armengol

Enllaç al video de la Mallerenga trencant un niu de Vespa velutina    https://www.youtube.com/watch?v=coRG14bmRzE

Enllaç al video de la Mallerenga Carbonera depredant processionària del pi   https://www.youtube.com/watch?v=zCWTgsjj-2o

Antoni Armengol i Coll, 2019.