Aquesta entrada està dividida en dues parts. -Vespa soror , du Buison 1905. Vespa Soror, du Buison 1905, ( Vespa gegant del sud d’Àsia). Un dels vespons més grans que existeixen, i de gran semblança tant de mida com de comportament amb Vespa mendarinia Smith 1852. Antigament fins i tot es creia que eren la mateixa espècie. I també amb Vespa ducalis, Smith, 1852. Tot i que aquesta última (Vespa ducalis) una mica més petita que Vespa soror. A banda de la mida corporal, es diferencien molt bé per la gena, que en Vespa soror és molt més gran que en Vespa ducalis. Vespa soror, està present a Vietnam del nord , sud de la xina, nord de Tailàndia i l’illa de Hainan. -Les obreres de Vespa Soror poden arribar als 35mm de longitud, i les reines poden fer fins a uns 46mm. Un dels aspectes que caracteritza a aquesta espècie, és la mida de la gena (l’espai que tenen darrera els ulls), molt més ampla que el gènere Vespa en general. Aquesta característica de la gena, també la comparteix amb Vespa Mandarinia, i que els dona un aspecte visualment molt característic. El cap totalment de color taronja, les potes força fosques i l’abdòmen amb franges taronges…però hem de pensar que fins i tot la mateixa espècie pot tenir petites diferències en el patró de color que poden generar confusió.. No tenim massa informació sobre el comportament de V. Soror, tot i que a les zones citades és força abundant. -Quan parlem de situacions de vespers, densitats, quantitat d’individus, hem de pensar que son observacions al seu lloc d’origen, amb una climatologia determinada, i completament integrada en les xarxes tròfiques. El desplaçament sobtat i que ha aparegut a Astúries, pot fer des de que no s’adapti i la invasió no prosperi, a que passi com Vespa velutina. Per tant tenim un ventall de possibilitats enorme, i que en cas de que no es controli a temps, pot ser que es converteixi en un altra problema, sobretot per a l’apicultura. Aquí us fem un resum del document escrit per John XQ lee, Societat Entomològica de Hong Kong Vol. 1 Núm. 1 Abril del 2009, i que està basat en observacions personals. -ELS VESPERS DE Vespa soror. La majoria de vespers detectats a Hong Kong, ha estat en zones boscoses, majoritàriament entre 60-500 metres d’altitud. Tot i que s’han vist vespers a més alçada i també a la mateixa costa. En comptades ocasions s’han detectat vespers dins de cases, entre parets. El vesper el solen fer sota terra, en marges amb el sol ben drenat. Excaven una galeria, utilitzant una metodologia de treball molt semblant a la nostra Vèspula germanica. Remullen el terreny i amb les mandíbules, excaven formant unes petites boles de fang, que treuen a l’exterior. Poden situar el vesper fins a uns 60 centímetres de profunditat. No està ben descrit si fan servir una petita cavitat existent o comencen una de nou, però si que excaven per anar ampliant l’espai per al vesper, amb el que a l’exterior de l’entrada del mateix queda la típica pila de boletes/pellets de fang. En algunes ocasions s’han detectat dos túnels d’accés al vesper. Veient en observacions directes de Vespa velutina que sempre optimitza al màxim la despesa d’energia, la meva opinió personal, és que les reines fundadores sempre comencen per una petita cavitat del subsol, una rabassa, o un tronc vuit. Per a la construcció de l’estructura del vesper la tècnica és mastegar fusta i convertir-la en una pasta moldejable. Van afegint el material recollit una rere l’altra donant forma a la nova construcció. Els vespers de Vespa soror no agafen les dimensions (ni en mida ni en quantitat d’individus) dels de Vespa velutina. En quant a la protecció exterior (que protegeix les cel·les de cria) deixa a la vista les últimes galetes o pisos del vesper, estructura semblant als vespers de Vespa crabro . Les cel·les que poden fer entre 9mm i 13 de diàmetre, i igual que succeeix amb Vespa velutina, a final de cicle, es detecten les cel·les més grans a les últimes galetes del vesper (els pisos inferiors), que corresponen segurament a les futures reines. També igual que per exemple amb Vespa velutina, amb Vespa soror, podem identificar que tenim un vesper amagat a baixa alçada dins una soca d’arbre o sota terra per la visualització d’un punt, on entren i surten vespes contínuament. Si seguim la pista que ens deixa aquest moviment, ens condueix a l’entrada i ( si està sota terra) veiem les boletes/ pellets de fang que deixen a l’exterior. El comportament de nidificació de Vespa soror, es molt semblant al de Vespa mandarinia, de fet el seu comportament i cicle, és molt semblant. -EL CICLE DE Vespa soror. El cicle de Vespa soror igual que Vespa velutina es univoltí, un sol cicle anual. Els mascles i futures reines emergeixen aproximadament passat l’estiu, quan es produeix la fecundació, i posterior abandonament del vesper per a fer la diapausa, que majoritàriament la faran enterrades sota terra, tot i que també poden fer servir cavitats d’arbres. -COMPORTAMENT I PERILLOSITAT de Vespa soror. La picada és força dolorosa, i inoculen més verí que espècies més petites, tot i amb això com amb qualsevol vespa, polistes, abella, el risc de conseqüències greus per la picada, és per a les persones al·lèrgiques, o en el cas de múltiples picades. En quant a la capacitat de caça, disposa d’unes excel·lents mandíbules, amb molta força de tall. Els primers mesos del vesper, pot alimentar-se d’orugues, aranyes, lepidòpters, abelles solitàries, carronya.., i a finals d’estiu principis de tardor, quan les necessitats alimentàries del vesper son més grans organitza atacs grupals a arnars d’abelles. -DEPREDACIÓ DE Vespa soror, ALS ARNARS D’ABELLES DE LA MEL Amb Vespa soror, la cosa és molt diferent a defensar-los de Vespa velutina. Aquí tenim dos tipus de depredació totalment diferents, i aquí la premsa sensacionalista té un problema, ja que amb velutina ha esgotat tots els qualificatius que potser s’ajustarien en alguns aspectes, una mica més a Vespa soror. M’explico. Recordem que Vespa velutina, en arnars , el que fa majoritàriament, es posar-se en vol estàtic d’esquenes davant l’arna, no fa atacs grupals coordinats. Així quan una abella de la mel, arriba cansada de recol·lectar, la captura i se l’emporta a una branca propera per desmembrar-la. Sols es quedarà amb el tòrax, (on hi ha la musculatura i proteïna) per alimentar les seves cries. És una depredació neta, sense matar per matar, captura una i se l’emporta. El problema en aquest cas, radica en el comportament de l’abella que agafa por i no surt de l’arna, per tant no porta gaires recursos i comença a consumir els propis. Si el moviment de velutines davant l’arna persisteix pot suposar la mort de les abelles per inanició. Aquest comportament depredador de Vespa velutina, suposa que l’apicultor, disposa de marge i cert temps en la defensa de les arnes. Cal destacar la importaància de l'alimentació a l'hivern, que les abelles entrin a la primavera ben sanes i fortes. Així com també portar una correcta vacunació contra la varroa. Amb Vespa soror, la cosa és molt diferent. Un cop Vespa soror ha detectat un arnar, el marca amb feromones i a les poques hores ja apareixen un petit grup, fins a organitzar atacs grupals de 20-25 individus. Aquests atacs els fan posant-se al trescador i amb una potent mossegada, van matant totes les obreres que poden, i en un parell de dies ja han fet la feina. Quan ja no queden obreres per defensar l’arna, llavors ja disposen de tot el que hi ha dins l’arna, larves i pupes que els proporcionen proteïna per alimentar les seves cries, i mel per a les pròpies obreres, i així alimentar a tot el vesper. Per tant tenim un problema amb la defensa. A banda del pla que es tenia que haver preparat, per a la detecció i eliminació de vespers de Vespa soror a la zona afectada, estaria bé ja fer una prova com a base amb la trampa koldo amb les mides i posició que els ha donat tant bon resultat al projecte ECOAPICOLA, i aquí afegiria unes possibles modificacions que obliguin a Vespa soror a entrar per la porta inferior del col·lector. -LA DETECCIÓ A ASTÚRIES. Com ha anat aquesta detecció i com s'ha actuat? Material examinat: (extret de l'article) Dos exemplars femenins (obreres) d'El Campo, Granda (Siero, Astúries, nord d'Espanya), coll. A. Arias, 29 de març de 2022. Un exemplar femení (obrer) de El Campo, Granda (Siero, Astúries, nord d'Espanya), coll. A. Arias, 3 d'octubre de 2023. Una femella (obrera) d'El Campo Granda (Siero, Astúries, nord d'Espanya), coll. A. Arias, 10 d'octubre de 2023. La detecció d'un sol individu de Vespa soror, és motiu d'alerta, per posar inmediatament a la detecció, un ampli dispositiu de cerca del possible vesper. No fer-ho és una greu negligència, incompetència, i una ajuda a que s'estableixi al territori. I es que algú tindrá que donar explicacions. I més encara amb el precedent de Vespa velutina. Perquè no s'ha fet res? -Sorprèn i molt aquesta inacció i manca d'un pla d'acció des del minut zero de la detecció, a fi de mirar de parar el seu assentament i possible expansió. HAN PASSAT 30 MESOS! de la detecció fins a publicar l'article sense dir res!. Es podia fer servir com a model el cas d’èxit de Mallorca amb Vespa velutina. Cerca activa de vespers, trampeig enfocat per detectar exemplars, campaña informativa a tots els apicultors, a tota la societat i implicació de tots els agents amb competències. Tothom tindria que estar amatent, i sobretot als abellars. Per tant actuacions que no s'han fet, per algún interès o circumstància que se m'escapa. -Un altra de les coses que sorprèn és que ara diuen que la detecció ha estat gràcies a "un programa d'ecovigilància per avaluar la biodiversitat dels insectes afectats per la vespa de potes grogues (Vespa velutina)". Una manera molt xula de vestir una casualitat. Aquest programa d'ecovigilància realment no ha existit mai! i consisteix en un trampeig massiu amb l'únic objectiu de per capturar Vespa velutina. Sense prendre mesures ( ni una de sola) per minimitzar les captures no diana. D'aquest trampeig massiu incontrolat contra Vespa velutina (ara l'anomenen pla d'ecovigilància a Astúries) crida especialment l'atenció varies coses. -La gran majoria de dades del trampeig son recollides per personal no qualificat per aquesta funció de identificació. El recompte per personal qualificat, sols és en un petit porcentatge del total de trampes, i que es trasllada als informes d'entomofauna de la universitat d'Oviedo. Algunes de les captures que mencionen com lepidopters diurns i molts de nocturs, Dípters, i altres himenòpters que no son vespes, si realment fos un programa d'ecovigilància es podría reduïr i molt la incidència. CAL PREGUNTAR-SE MÉS COSES. -Perquè no s'ha fet una genètica de poblacions, que podria determinar la procedència de les dues entrades detectades?. Enllaç als informes d'actuacions del principat d'Astúries i als informes de entomofauna de la universitat de Oviedo CITA DE L’ARTICLE MOTIU D’AQUESTA ENTRADA DE Vespa soror A ASTÚRIES Omar Sánchez , Leopoldo Castro , Álvaro Fueyo , Yaisel J. Borrell , Andrés Arias Referència de John XQ Lee Archer, ME, 1989. A key to the world species of the Vespinae (Hymenoptera) ‒ Res. Monogr. Coll. Ripon i York Sts. Joan (2): 1 ‒ 41 + xifres Archer, ME, 1991. Les espècies del gènere Vespa (Hym., Vespinae) ‒ The Entomologist’s Monthly Magazine 127: 161 ‒ 164 Archer, ME, 1991Vespa tropicalgrup (Hym., Vespinae) ‒ Entomologist’s Monthly Diari 127 : 225 ‒ 232 Archer, ME, 1995Vespa mandarinagrup (Hym., Vespinae) ‒ Entomologist’s Monthly Diari 131 : 47 ‒ 53 Bequaert, J., 1936. Els avispons orientals comuns, Vespa tropica i Vespa affinis. Treubia, vol. 15: 329‒351 Barthelemy, C., 2008. A Provisional Identification Guide to the Social Vespids of Hong Kong (Hymenoptera: Vespidae). (PDF en línia) Carpenter , JM & J. Kojima , 1997 . Butlletí d’Història Natural de la Universitat Ibaraki 1: 51-92 Link TP Nguyen , Fuki Saito , Junichi Kojima i James M. Carpenter , 2006 . Hymenoptera) 2. Notes taxonomiques sobre Vespinae ‒ Zoological Science 23:95‒104 (2006). Schmidt , JO , Yamane , S. , Matsuura , M. i Starr , CK , 1986 . ‒ Tòxic 24: 950‒954 Van Der Vecht, J., 1957. The Vespinae of the Indo-Malaia and Papuan Areas (Hymenoptera: Vespidae) ‒ Zoològic La transacció. Rijksmuseum d’Història Natural de Leiden. Leiden 34 : 1 ‒ 83 Enllaç al marcatge de feromones https://royalsocietypublishing.org/doi/10.1098/rsos.211215 Heather R Mattila, Satoshi Shimano , Gard W Otis , Lien TP Nguyen , Erica R Maul , Johan Billen Annals of the Entomological Society of America , volum 115, número 2, març de 2022, pàgines 202–216, Vespa Soror i atacs als arnars d’abelles de la mel. https://academic.oup.com/aesa/article/115/2/202/6431515 Projecte ECOAPICOLA de la UdG enllaç al video. https://www.youtube.com/watch?v=2bHlJVULL4A Antoni Armengol. 8 de Novembre del 2024
- Part 1- Parlem de Vespa soror ( vespa gegant del sud)
- Part 2 La detecció d'Astúries com ha anat i reflexions
-A mode d’exemple deixo enllaç al seguiment que estem fent de Vespa velutina al Baix Montseny on podem observar com s’hi comporta. Així com també fer la reflexió de la densitat de vespers de Vespa velutina, a la part atlàntica de la península i la part mediterrània, que tot i que es va introduir al mateix any, el comportament ha estat molt diferent. https://vespavelutina.controldeplagues.cat/2024/01/10/vespa-velutina-al-baix-montseny-vespers-del-2016-al-2023/
Les noves reines, emergeixen a la primavera, per cercar el lloc idoni per a començar el vesper. El fet de fer la majoria de vespers sota terra, alenteix el creixement exponencial del mateix, cosa que fa que al principi tingui un creixement molt lent.
És una vespa molt tranquil·la que no molesta a les persones, excepte si pertorbem la tranquil·litat del vesper, i sembla que per la tardor quan ja disposa de mascles i futures reines, es tornen una mica més territorials. Sembla que mantenen un perímetre de seguretat d’uns tres metres al voltant del vesper.
-DEPREDACIÓ/ALIMENTACIÓ de Vespa soror.
Segons descriu John XQ Lee, ha pogut presenciar com una obrera de Vespa soror, en detectar un altre vesper de Vespa bicolor es posa a prop i va fregant l’abdomen a la vegetació propera, evitant el contacte amb les obreres de V. bicolor. Unes hores mes tard ja apareixien vàries V. Soror capturant a V. Bicolor. Al dia següent l’atac ja era massiu, amb uns 20-25 individus.
Aprofito per deixar enllaç a l’adaptació de la trampa Koldo en el marc del projecte ECOAPICOLA de la UdG i que tant bon resultat els està donant.
https://www.youtube.com/watch?v=2bHlJVULL4A
- Captures de Vespa crabro. Per una banda la repetida captura de Vespa crabro, que es produeix any rere any. Això vol dir una manca total de sensibilitat i de investigació per mirar d'evitar aquestes captures no diana o no desitjades. Vespa crabro, l'única espècie autòctona (protegida en alguns països per el seu gran valor en els ecosistemes), capaç de competir amb Vespa velutina, i que amb les captures se li està causant greus danys, que si perduren en el temps podrien ser irreparables.
De fet els responsables del control de Vespa velutina a Astúries, per reduir la captura de Vespa crabro no han ni de investigar, ja que les mides d'entrada de les trampes estan publicades en diferents estudis.
-Altres captures d'insectes més petits que Vespa velutina. A més altres captures de polistes, vespula, dolichovèspula, lepidopters, dípters, etc... també tindrien que estar solucionades. Una bona trampa selectiva per la mida que necessita Vespa velutina a l'entrada, de moment, no es pot evitar que entrin insectes més petits, però sí que es pot adaptar perquè tornin a sortir, i fer-la molt més selectiva. Per tant aquests informes que fan sols serveixen per justificar-se de les males pràctiques sense aportar res per solucionar això.
De fet tot això no sorprén, d'un programa de control contra Vespa velutina que permet i fomenta il·legalitats com que s'alliberi imidacloprid o fipronil al medi , i que es subvencioni a personal no qualificat fent actuacions a tercers amb aquests biocides, tot plegat un gran despropòsit i temeritat i més quan es poden obtenir millors resultats sense incomplir la normativa, i amb biocides menys perjudicials per al medi ambient.
-Cal fer un trampeig massiu com aquest si a altres territoris els últims anys sense fer-los, s'ha reduït la incidència de Vespa velutina? qué diu l'evidència científica al respecte del trampeig massiu, i descontrolat portat a terme per qualsevol persona voluntària?
-Si un programa de ECOVIGILÀNCIA no defensa himenòpters com polistes, vespula o Dolichovèspula, (victimes de les trampes, depredades per Vespa velutina i Potencials víctimes de Vespa soror) qui ho farà?.
Vinculació de la morfologia de les glàndules externes amb el comportament de fregament dels treballadors de Vespa soror (Hymenoptera: Vespidae) durant el reclutament per a la depredació grupal
https://doi.org/10.1093/aesa/saab048
