Monitoratge per reines i obreres de Vespa velutina nigrithorax al Baix Montseny el 2017

Dels monitoratges amb atraients que he anat fent per captura reines i obreres de vespa velutina nigritorax, a la zona del baix Montseny, de moment en trec diferents observacions.
 

He pogut constatar diferents aspectes. Podria ser que no totes les reines es despertin de la hivernació al mateix temps, cosa que pot fer que no entrin en competència per el territori, i (això aniria en contra de les teories de que no val la pena fer monitoratge, ja que entre elles es fan competència), aquesta cricumstància genera la necessitat d’allargar el trampeig durant tres mesos.

 Necessitarem un històric del monitoratge al menys durant 5 anys per poder treure conclusions més precises. Un altra aspecte, es que les reines fundadores,  han de començar a construir el niu, posar ous,  alimentar-se, aconseguir material per al niu, aigua, alimentar les primeres larves que neixen, i ampliar el niu fins a tenir suficients obreres que la substitueixen. Durant aquest període podem posar trampes prop d’arbres en flor, espais amb aigua, i apiaris. Podrem observar que les primeres captures son en les trampes prop d’arbres en flor o el riu, i espais oberts,  ja que es on primerament necessitaran anar,  per els sucres de les flors o per la cel·lulosa dels arbres o l’aigua, i unes setmanes mes tard comencen a aparèixer als apiaris. El monitoratge durant tot l’any als apiaris també es un bon ajut per treure una mica de pressió a les abelles, i fer un degoteig de captura d’obreres. També a final de temporada al mes de desembre a les trampes han aparegut femelles preparades per hivernar. 

A les fotografies podem observar la trampa de captura que ha donat millor resultat, i el recompte de diverses trampes, on podem observar que quasi tot, (pràcticament el 99%) son de vespa velutina nigrithorax.
 

Trampa que ha donat millor resultat per a captura de vespa velutina nigrithoraxvespa velutina capturada a la zona del pertegàs de Sant Celoni.

 

El despertar de la hivernació també dependrà de si tenim un hivern suau o intens de fred sobretot al mes de febrer-març, i dels períodes amb alts i baixos de les temperatures. Possiblement si  l’inici del març es suau i portem dies que no fa fred,  ja podrem observar-ne alguna. Si el Final de febrer i inici de març es fred, ens començaran a aparèixer un cop recuperin les temperatures. Alguna glaçada tardana, finals de març-principi d’abril, ens farà pujar la mortaldat de fundadores.

En quant l’atraient, es important fer servir els preparats que comercialitzen diferents marques, i que son específics per a vespa velutina, ja que es mostren molt selectius, i pràcticament no apareix dins la trampa cap altre tipus d’insecte. En el meu cas el rendiment de les trampes millorava si es feia servir recipients amb color groc, i un altra cosa que m’ha funcionat per allargar el producte, es barrejar-hi aigua mineral, i posar una mica de paper absorbent al fons de la trampa (en forma de petits trocets, que retenen producte) i aprofitar-lo a l’hora de reomplir la trampa. En aquets monitoratges sempre es molt interessant fotografiar el resultat de les captures, per a poder fer un històric de les mateixes, i tenir constància del resultat. Les dilucions provades van des del 15% d'aigua (1l de producte + 150ml d'aigua) a 1l de producte + 3l d'aigua. Les trampes amb la menor quantitat d'aigua permetien captures més ràpides i aproximadament el 99% de captures eren vespa velutina, les dilucions mes altes en aigua, sembla perden una mica d'efectivitat, peró podem allargar més el producte i posar més trampes podent fer un perímetre més ampli, cosa que compensa una mica.  Aquestes dilucions amb més aigua, també ens captura més lepidopters nocturns, i dípters polinitzadors (aspecte a tenir en compte). Aquestes diferències en funció del % de dilució s'han fet més evidents a l'inici del procés, quan no hi ha massa activitat.

Aquestes trampes del pertegàs de Sant Celoni, eren posades en un apiari amb set arnes. Prop d'aquestes han aparegut 8 nius de vespa velutina. 4 d'ells han estat de mides contingudes i tres han quedat molt petits. Tots set atacaven les caixes on es feia el monitoratge, i aquest degoteig constant de captures ha fet que exponencialment no han tingut tanta capacitat de creixement, i possiblement la generació de femelles fecundades per a l'any següent també serà inferior que en els nius de grans dimensions. Les set arnes s'han salvat. Les distàncies en metres, dels nius de vespa velutina respecte a les arnes on es feia el monitoratge per obreres han estat de menys distància a més:  293, 540, 738, 935, 1.193, 1.320, 1.791. Als 935 metres hi teniem dos nius al mateix arbre. Al final de temporada a les trampes han caigut 8536 Vespes velutines.

Fa falta urgentment que l'administració gestioni tota la informació de retirada de nius, de trampeig, i d’apiaris a fi de poder-la utilitzar per millorar el control i entendre millor els seus moviments.

 

Antoni Armengol i Coll